Publicat a Tribuna Catalana el 12/9/2012. Fa anys que parlem d'esglaons històrics del moviment independentista. Aquest procés d'acumulació de forces, que s'ha anat accelerant els darrers temps, va viure ahir un salt qualitatiu i va deixar obsolet per sempre més el recurs a la manifestació. No caldrà organitzar-ne cap altra i, si cal tornar a mobilitzar-se, caldrà buscar noves fórmules.
Aquest salt qualitatiu situa l'independentisme ocupant la centralitat política del país. S'hi arriba degut al context polític i la incomprensió i recentralització del govern de l'estat, però també per la pròpia dinàmica del moviment que s'ha adaptat a les circumstàncies.
L'independentisme, ara hegemoni en el catalanisme polític, ha organitzat una manifestació gegantina que té un valor afegit. No ha estat la reacció a un fet puntual sinó que ha estat fruit d'una planificació i d'un full de ruta. Això és històric, tant o més que la brutal assistència.
Fins ara les tres grans manifestacions sobiranistes eren per respondre a agressions espanyoles puntuals (retallada política a Estatut, caos infraestructures i retallada del TC a l'estatut). Tres grans manifestacions que van preparar el terreny mental perquè aquesta s'arribés a convocar.
El sobiranisme ha arribat a un grau important de maduresa. La creació sense pressa, però sense pausa, de l'Assemblea Nacional s'ha fet guanyar el respecte de totes les famílies de l'independentisme i sembla haver tallat de soca-rel les clàssiques escissions de del moviment. I és que la paraula clau és la complicitat. Quan l'important és que funcioni el conjunt, no pas sortir a la foto o ser el protagonista, és quan es produeix la conjunció de tots els astres. Uns organitzen i els altres col·laboren renunciant al protagonisme.
Diversos mitjans estrangers ahir explicaven que el gran èxit havia estat aglutinar la pràctica totalitat dels sectors de l'independentisme, que aquí com arreu, es presenta habitualment dividit. També els partits polítics, de grat o per força, han cedit protagonisme. Tot i la seva destacada presència, els símbols partidistes van passar desaparcebuts a la manifestació tapats per aquesta gran icona popular que és l'estelada. Els ciutadans veuen en l'estelada el símbol de la independència però també una bandera d'orgull civil que sobrepassa qualsevol adscripció partidista
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada