Maulets, punt final

Publicat a Tribuna Catalana, 4/7/2012. 

Recentment s'ha anunciat la creació de l'organització juvenil Arran, fruit de la fusió, després d'un llarg procés de confluència, de Maulets i la CAJEI. Aquest fet, de retruc, suposa la desaparició de Maulets, organització que durant vint-i-cinc anys ha escrit moltes pàgines de la història de l'independentisme català.

Maulets va néixer a finals dels 80 a redós de la fracció de l'MDT controlada pel PSAN i en els primers anys va fer pinya amb el projecte Catalunya Lliure. Quan aquest es va dissoldre, Maulets va desfer-se de la tutela del PSAN i va continuar com a organització juvenil.  Durant molts anys quan els joves es feien grans i abandonaven Maulets, no tenien cap organització de referència on afiliar-se.  

El mèrit de Maulets, que va fusionar-se amb les JIR el 1998, rau en haver pogut mantenir-se molt de temps sense referent adult. Després de la llarga travessa del desert, provocada per les escissions dels 80 i per les fuges cap a ERC, Maulets es va anar trobant que dins l'espai de l'Esquerra Independentista (o independentisme revolucionari) s'anaven consolidant altres organitzacions. Així, en els darrers anys, molts maulets dels 90 i 2000 són avui les ànimes de la CUP als seus municipis.

Durant la seva trajectòria l'organització juvenil ha estat un referent important de l'independentisme i ho ha sigut a través de dotzenes d'assemblees locals escampades arreu dels Països Catalans. Maulets va ser el corcó de bastants ajuntaments que no sabien com desfer-se d'aquells activistes omnipresents. Militants que combinaven una certa agressivitat contra les institucions amb una frescor comunicativa ben constatable en els nombrosos cartells i adhesius que van editar. 

Així, durant una bona colla d'anys, les imaginatives campanyes ecologistes i de defensa de la cultura popular s'alternaven amb les habituals referències antirepressives i d'apologia al combat. Aquesta imatgeria maulet tant prolífica ha format part de la socialització política de milers de joves catalans. L'independentisme, avui majoritari, deu molt a la feina de base que al llarg dels anys han fet organitzacions com la que aquesta setmana s'ha refundat.

L'herència del PSAN - els annexos

A L'herència del PSAN hi ha tres annexos. Un és el de les sigles utilitzades, fins a 96. No totes de partits independentistes però gairebé! PSAN, PSAN-P, MUM, IPC, BEAN, COLL, CCTT, FNC, NE, ENE...

També hi trobareu la llista d'intel·lectuals que van saludar el partit en el seu únic Congrés que van fer l'any 1978 a València i Barcelona. Alguns d'aquests segur que també saludaven en Congressos d'altres partits però la llista fa el seu goig: Manuel de Pedrolo, Lluís Llach, Josep M. Llompart, Eliseu Climent, Lluís M. Xirinacs i molts més. 

El darrer annex és una breu biografia política de 26 persones que han estat dirigents del PSAN o bé que havent estat militants de base, després han sigut persones rellevants en altres partits polítics. Josep Huguet, Josep Guia, Joan  Armet, Jaume Fuster, Xavier Bru de Sala, Josep-Lluís Carod-Rovira, entre molts altres. Tres o quatre línies per cada un, explicant el llistat de partits polítics pels quals han anat militants al llarg dels anys fins a l'actualitat. 

La memòria històrica de l'independentisme

El llibre "L'herència del PSAN" podem dir que en part recupera la memòria històrica de l'independentisme. Però és sobretot un assaig, una reflexió sobre com es relaciona un determinat espai amb la resta del sistema polític. És un assaig on es nota sovint unes preocupacions que provenen més de la ciència política que de la història. Precisament des de la història contemporània en Fermí Rubiralta ha estat qui ha publicat diverses obres sobre aquesta temàtica.

Hi ha d'altres autors i organitzacions que si s'han proposat reivindicar explícitament a persones o organitzacions. Tot espai polític necessita crear un relat de la pròpia història. Us passo a continuació una petita mostra d'aquests interessants continguts elaborats des de l'independentisme català.

• Centre Documentació Maria Mercè Marçal, de Vilafranca del Penedès, especialitzat la recuperació de la memòria de l'esquerra independentista.
• Secció de Memòria històrica del portal  Llibertat.cat, portal d'informació i opinió de l'Esquerra Independentista. 
• Recull de batalletes de Joan Jubany de Mataró, on es pot resseguir tota la historia de Maulets i la CUP des de 1987.
• Bloc de Miquel López Crespí - Memòria històrica . Centenars d'articles que reivindiquen l'esquerra revolucionària i l'independentisme de la transició, tant de Mallorca com dels Països Catalans.

També destaco tres publicacions de la Fundació Irla, vinculada a ERC, que podeu descarregar en PDF. Les dues primeres són de dos militants del PSAN que trencaven, per dalt de tot, la mitjana d'edat del partit. Són l'escriptor i historiador Fèlix Cucurull (1919-1996) i Josep Soler Vidal 1908-1999 que va viure a Gavà després de l'exili mexicà. També és molt interessant el llibret Nacionalistes d’Esquerra (1979-1984),amb un text de l’historiador Francesc Poblet, on van anar a parar molt membres del PSAN. 

Si voleu afegir enllaços podeu fer-ho a comentaris o a la pàgina de facebook de L'herència del PSAN

L'herència del PSAN

Ja és a les llibreries L'herència del PSAN. Porta per subtítol, Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual. En els tres primers capítols faig un repàs a la història de l'independentisme català a finals del franquisme i durant la transició. És l'evolució del PSAN però també de la seva relació amb la resta del moviment pro democràcia, drets socials i llibertats nacionals.

1 - El PSAN sota el franquisme (1968-1974)
2 - El despertar de la democràcia (1975-1977)
3 - La instauració d'un nou règim (1977-1980)
4 - Un balanç del PSAN
5 - L'herència personal i orgànica
6 - La incidència ideològica

Els tres capítols finals són un balanç d'aquest partit que sempre va demanar el "No" o l'abstenció en tots els referèndums, mentre va acabar sortint el "Sí". Què se n'ha fet avui de les seves idees? Què queda avui dels "Països Catalans, Independència i Socialisme"? a quins partits estan avui els seus militants i dirigents?. Qui pot apropiar-se de l'herència del PSAN, un partit que tot i durar molt més temps, durant més de deu anys va ser el principal referent de l'independentisme català?

El llibre ha estat editat per editorial Base i podeu seguir-ne l'actualitat en aquesta pàgina de facebook. Espero que us agradi!

30 anys de la Crida! Entre la nostàlgia i la feina feta

Publicat a Tribuna Catalana, 15/06/2011. Els joves independentistes veuen perplexos com els seus correligionaris d'entre 35 i 50 anys bavegen aquests dies amb el 30è aniversari de la Crida a la Solidaritat.

Va ser un referent de primer nivell i la seva petjada sempre ha estat recordada. La Crida va escriure una pàgina d'or, amb mèrits propis, en la memòria històrica de l'independentisme català.

Originalitat, frescor, desobediència civil, contundència i sentit de l'oportunitat podrien ser les primeres paraules que venen al cap.  Els qui formaven la Crida eren pocs però audaços. Un dels seus mèrits principals fou el de teixir complicitats i aconseguir el suport i la simpatia en l'ampli món del catalanisme, que aleshores encara no era decididament sobiranista. Només cal veure el baix percentatge d'estelades que hi havia fa 30 anys al Camp Nou.

També era original la seva amplitud temàtica que tot i centrar-se inicialment en la llengua, va abraçar l'ecologia, la solidaritat internacional, el pacifisme i el sobiranisme explícit. Difícilment  avui dia una entitat apartidista s'atreveix amb tants temes alhora! A més, es tractava d' una organització tan propositiva com reactiva quan calia. La seva relació amb partits polítics era evidentment complexa. La Crida va durar prou anys com per poder veure-li pujades i baixades. Era la Crida el braç armat del pujolisme?  El contrapunt a l'agror violentista del MDT i Terra Lliure? Una expressió  que calia amplificar o silenciar des del govern català segons toqués uns o altres temes?

La Crida va saber plegar a temps i després, de manera cíclica, sempre ha sortit qui l'ha volgut ressuscitar quan venien maldades. Necessitem una altra Crida! Deien.  I mentre alguns es lamentaven altres aprofitaven el temps i, tenint present encerts i errors del passat,  aprofitaven l'energia cridaire per transformar partits polítics,  per crear altres estructures sectorials (Plataforma per la Llengua o les plataformes sobiranistes) o fins i tot per modernitzar organitzacions històriques (Òmnium). Fer política apartidista des del catalanisme és un dels aprenentatges de la Crida que continua de plena actualitat.

PSAN, MDT i Estat Català. El manteniment de les sigles històriques

Publicat a Tribuna Catalana el 20/10/2010

Fa pocs dies es va conèixer que el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) donava suport a Solidaritat Catalana per la Independència. Per a força gent, va ser una sorpresa comprovar que l’històric partit revolucionari continuava viu. El referent de l’independentisme dels anys 70, després de diverses escissions donà suport al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) als anys 80 i posteriorment a Catalunya Lliure. A mitjans dels anys 90 reaparegué amb les pròpies sigles amb presència sobretot al País Valencià i molt menor a Catalunya. A la pràctica actua com a grup d’opinió i destaca que continua organitzant l’Aplec del Puig i publicant Lluita, la revista degana de l’esquerra independentista, sense interrupcions des de 1969.

Altres partits que han estat referents de l’ independentisme català en el seu moment mantenen l’organització viva. És el cas de l’MDT, referent dels anys 80 que donà suport polític a Terra Lliure, que també ressorgí a mitjans dels anys 90. Forma part de l’Esquerra Independentista i donà suport a la CUP, on va defensar, sense èxit, la necessitat de presentar-se a les eleccions al Parlament. Fins i tot trobem dos petits grups (http://www.estat-catala.cat/ i http://www.estat-catala.net/ ) que es disputen legalment les històriques sigles de l’Estat Català dels anys 30. En canvi, ja no hi és el Front Nacional de Catalunya (FNC), referent independentista durant el franquisme que va dissoldre’s a finals dels 80 quan els seus militants van ingressar a la renovada ERC independentista.

El manteniment d’aquestes sigles històriques es ben legítim però també es planteja el dubte de fins a quin punt representen, actualment, el bagatge de les milers de persones que van arribar a militar en aquestes organitzacions en els seus moments de màxim esplendor.

Video resum acte dels fundadors del PSAN

Aquest és el resum de l'acte celebrat a la seu nacional d'Òmnium el passat dijous 12 de març.