En record de Martí Gasull

Fa pocs dies va morir l'amic Martí Gasull tot intentant aconseguir el somni de pujar el cim del Manaslu (Himàlaia). Amb en Martí havíem compartit moltes passions i aficions, al col·lectiu l'esbarzer, a la Plataforma per la Llengua, a la coral Sinera i també fent nombroses excursions pel Pirineu.

He escrit aquest article sobre el seu compromís nacional: Martí Gasull, a tocar del somni
També us recomano el recull de totes les publicacions que han aparegut als mitjans de comunicació des de la seva mort, que ha recopilat l'amic comú Guillem Carbonell.

#11s2012. La centralitat de l'independentisme

Publicat a Tribuna Catalana el 12/9/2012. Fa anys que parlem d'esglaons històrics del moviment independentista. Aquest procés d'acumulació de forces, que s'ha anat accelerant els darrers temps, va viure ahir un salt qualitatiu i va deixar obsolet per sempre més el recurs a la manifestació. No caldrà organitzar-ne cap altra i, si cal tornar a mobilitzar-se, caldrà buscar noves fórmules.

Aquest salt qualitatiu situa l'independentisme ocupant la centralitat política del país. S'hi arriba degut al context polític i la incomprensió i recentralització del govern de l'estat, però també per la pròpia dinàmica del moviment que s'ha adaptat a les circumstàncies.

L'independentisme, ara hegemoni en el catalanisme polític, ha organitzat una manifestació gegantina que té un valor afegit. No ha estat la reacció a un fet puntual sinó que ha estat fruit d'una planificació i d'un full de ruta. Això és històric, tant o més que la brutal assistència.

Fins ara les tres grans manifestacions sobiranistes eren per respondre a agressions espanyoles puntuals (retallada política a Estatut, caos infraestructures i retallada del TC a l'estatut). Tres grans manifestacions que van preparar el terreny mental perquè aquesta s'arribés a convocar.

El sobiranisme ha arribat a un grau important de maduresa. La creació sense pressa, però sense pausa, de l'Assemblea Nacional s'ha fet guanyar el respecte de totes les famílies de l'independentisme i sembla haver tallat de soca-rel les clàssiques escissions de del moviment. I és que la paraula clau és la complicitat. Quan l'important és que funcioni el conjunt, no pas sortir a la foto o ser el protagonista, és quan es produeix la conjunció de tots els astres. Uns organitzen i els altres col·laboren renunciant al protagonisme.

Diversos mitjans estrangers ahir explicaven que el gran èxit havia estat aglutinar la pràctica totalitat dels sectors de l'independentisme, que aquí com arreu, es presenta habitualment dividit. També els partits polítics, de grat o per força, han cedit protagonisme. Tot i la seva destacada presència, els símbols partidistes van passar desaparcebuts a la manifestació tapats per aquesta gran icona popular que és l'estelada. Els ciutadans veuen en l'estelada el símbol de la independència però també una bandera d'orgull civil que sobrepassa qualsevol adscripció partidista

Recorregut manifestació 11 setembre 2012

La convocatòria oficial de la manifestació independentista "Catalunya un nou Estat d'Europa" és a Passeig de Gràcia / Gran Via a les 18.00. Allí hi haurà la pancarta inicial. Els diferents partits i organitzacions estan convocant els seus seguidors en els diferents trams del Passeig de Gràcia cap amunt (a l'alçada de Diputació, Aragó, València, Mallorca...) que és on s'acumularà la gent. L'organització demana que la incorporació a la manifestació es faci pels jardinets de Gràcia i vagi omplint el Passeig. La capçalera girarà per Gran Via i baixarà desseguida per Pau Claris / Urquinaona i farà tota la Via Laietana de baixada. Al final girarà a l'esquerra on acabarà el recorregut davant del Parlament (Avinguda del Marquès de l'Argentera).  

Més informació Viquipèdia: 

Alguns consells pràctics:

1) Disfruteu de l'ambient previ de la manifestació. L'aproximació a la manifestació des dels carrers pròxims una estona abans acostuma a ser un dels moments més intensos. Després caminar, desfilar, serà més complicat ja que serem molts i caldrà armar-se... de paciència. 

2) Entre les 18.30 i les 19.15 serà el moment en què encara ningú haurà marxat a casa i els que fan tard ja hi seran. Per tant, serà l'hora del recompte! cal que en aquella estona tothom estigui proper als carrers del recorregut, fora dels bars, i saludant als helicòpters de la premsa! Només faltaria que no us comptéssin :-)

3) Pot ser útil durant la manifestació seguir (si hi ha cobertura...) els següents usuaris de twitter.

@assemblea @seguretat11s per saber com s'està desenvolupant tot plegat.

4) Com que el crit IN-INDE-INDEPENDÈNCIA està molt saturat, caldrà alternar-lo amb d'altres de nous. Us recomano aquesta proposta que teniu en el vídeo de sota, que està tenint molt d'èxit. Què vol aquesta tropa? UN NOU ESTAT D'EUROPA!! Què vol aquesta gent? CATALUNYA INDEPENDENT!

Podeu consultar en aquest mateix bloc: 

• Post sobre els principals enllaços de la manifestació
• Posts sobre manifestacions

La manifestació a punt! només falten els balcons de Barcelona

Publicat a Tribuna Catalana, el 5/9/2012
Quan l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació per la Diada, més d'un va respondre amb escepticisme. Per què una manifestació? Si ja se n'havia fet una de ben gran el 2010 i, en principi, no es podria superar ja que, sent explícitament independentista, rebria menys suport...

Amb uns mesos d'antelació ja es podia preveure que la manifestació només seria un èxit si lidera tota l'activitat de la Diada, sempre plena d'activitats, i si alhora és notícia als grans mitjans de comunicació ja que, gràcies a aquests, la ciutadania se sentiria convocada.

A pocs dies de la manifestació es pot afirmar que la convocatòria serà tot un èxit. En primer lloc, per l'important suport que ha rebut i perquè ha monopolitzat les activitats de la Diada. Gairebé totes les organitzacions han adaptat les seves convocatòries a la manifestació.

En segon lloc, perquè des de mitjans d'agost la manifestació ha estat notícia constant. Tant, que fins i tot els no independentistes no se la volen perdre i busquen arguments de tot tipus per poder-hi treure el nas. Enguany, la polèmica no és qui encapçalarà la manifestació, sinó de quina manera es justifiquen les absències.

Ara mateix, el suport a la concentració és enorme a les xarxes socials. Tant Twitter com Facebook bullen d'actes de suport a l'Assemblea i a les idees independentistes. Però allò que destaca més és la impressionant mobilització prèvia que hi ha a moltes comarques de fora l'àrea metropolitana. A part de la mobilització de busos i trens, es noten vibracions noves que semblen el preludi d'alguna cosa molt gran.

Aquesta efervescència es visualitza sobretot en la fal·lera de l'estelada que apareix penjada per tot arreu i en multitud de formats. Hi han ajudat les Festes Majors d'agost i també les mobilitzacions prèvies de la Marxa per la Independència. Algunes previsions asseguren que molta gent que no va ser-hi el 10J o que "mai no ha anat a una manifestació" podria venir. Si aquestes expectatives es concretéssin, estaríem davant, no de la major manifestació independentista de Catalunya, com pretenien els organitzadors, sinó d'una de la manifestacions més importants de la història d'Europa.

Entretant, Barcelona, atordida per la calor del darrer agost i encara mig de vacances, fa els tímids passos per engalanar-se per rebre dimarts tot el país. Probablement entre avui i demà passat, els balcons de la capital catalana es posaran a to amb els de la resta del territori per mostrar a tot el món la senyera amb l'estel solitari de la llibertat.

Manifestacions massives a Barcelona (1)

Sense cap pretensió científica, però basant-me en aquella fantàstica tècnica d’investigació anomenada “observació participant", analitzo com van avançar cinc grans manifestacions realitzades a Barcelona la darrera dècada. Les he agrupat en 3 models tenint en compte la semblança del recorregut, el nombre d’assistents i la facilitat que van tenir per avançar.

a) Model CAMP PER CÓRRER. Dret a Decidir (18/02/2006). De la plaça d’Espanya fins la plaça Catalunya per la Gran Via. Gran acumulació de gent a la sortida però la capçalera comença a caminar ràpidament sense cap obstacle. Els manifestants ocupen els carrils centrals de la Gran Via, els laterals i les voreres. Tot i que la cua tarda una mica a sortir, és la única de les cinc manifestacions on tothom pot arribar tranquil•lament a al final.

b) Model EMBUT DE VIA LAIETANA. Contra l’Europa del Capital (16/03 2002) i Dret a decidir infraestructures (1/12/2007). Es convoca a la plaça Catalunya i es baixa per Via Laietana, després una gira a la dreta i l’altra per l’esquerra. En els dos casos la marxa baixa ràpidament per Via Laietana i molta gent s’hi incorpora per plaça Urquinaona, avançant els blocs de partits i organitzacions que queden atrapats al carrer Fontanella. En ser la Via Laietana relativament estreta (comparat amb Pg. de Gràcia, Gran Via o Pg. Sant Joan), la majoria dels blocs amb pancarta hauran d’estar molta estona aturats esperant. En el cas de la marxa antiglobalització no podran desfilar degut a incidents a Pla de Palau. En el cas de la marxa sobiranista, després d’una llarguíssima espera, podrà acabar tothom el recorregut.  

c) Model COL•LAPSE TOTAL. No a la Guerra (15/02/2003) i Som una nació - Nosaltres Decidim (10/07/2010). Convoquen al Pg. de Gràcia fins plaça Tetuán, per Gran Via. Són dues “manis-monstre” amb desenvolupament també molt semblant. La massa col•lapsa el recorregut abans de començar (carrils centrals, voreres i laterals) i la capçalera no pot avançar. Gairebé totes les pancartes que s’han col•locat al Pg. de Gràcia no es poden moure fins que decideixen plegar després d’hores. Tot i la llarga espera força manifestants aconsegueixen completar el recorregut baixant lentament pels laterals del Pg. de Gràcia o per carrers paral•lels fins a la cruïlla amb Gran Via. En canvi els partits i organitzacions, situades al tronc central del Passeig amb pancartes pròpies, queden immobilitzats tota l’estona.

Al proper post, les interpretacions!

11 setembre 2012 els enllaços bàsics

Assemblea Nacional Catalana: http://assemblea.cat
Marxa per la independència: http://marxa.assemblea.cat
Informació autocars manifestació 11s Barcelona: http://marxa.assemblea.cat/?q=autocars-reserves

Òmnium: http://www.omnium.cat  
Festa per la Llibertat: http://11setembre.omnium.cat
Associació de Municipis per la independència: http://www.municipisindependencia.cat
Marxes de torxes: http://www.marxadetorxes.cat

Especial diari Ara: http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012
Punt d'informació permanent de Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/noticies/466
Vilaweb: http://www.vilaweb.cat   
Tribuna Catalana http://tribuna.cat
Directe!cat: http://www.directe.cat
El Punt Avui. Canal Catalunya vol viure en llibertat 

Seguiu l'actualitat de totes les piulades de twitter amb el hashtag  #11s2012
Pàgina on apareix fotos d'Instagram i tweets relacionats amb l'acte http://11s2012.cat/
Esdeveniment oficial Facebook: http://www.facebook.com/events/321565527936811

Maulets, punt final

Publicat a Tribuna Catalana, 4/7/2012. 

Recentment s'ha anunciat la creació de l'organització juvenil Arran, fruit de la fusió, després d'un llarg procés de confluència, de Maulets i la CAJEI. Aquest fet, de retruc, suposa la desaparició de Maulets, organització que durant vint-i-cinc anys ha escrit moltes pàgines de la història de l'independentisme català.

Maulets va néixer a finals dels 80 a redós de la fracció de l'MDT controlada pel PSAN i en els primers anys va fer pinya amb el projecte Catalunya Lliure. Quan aquest es va dissoldre, Maulets va desfer-se de la tutela del PSAN i va continuar com a organització juvenil.  Durant molts anys quan els joves es feien grans i abandonaven Maulets, no tenien cap organització de referència on afiliar-se.  

El mèrit de Maulets, que va fusionar-se amb les JIR el 1998, rau en haver pogut mantenir-se molt de temps sense referent adult. Després de la llarga travessa del desert, provocada per les escissions dels 80 i per les fuges cap a ERC, Maulets es va anar trobant que dins l'espai de l'Esquerra Independentista (o independentisme revolucionari) s'anaven consolidant altres organitzacions. Així, en els darrers anys, molts maulets dels 90 i 2000 són avui les ànimes de la CUP als seus municipis.

Durant la seva trajectòria l'organització juvenil ha estat un referent important de l'independentisme i ho ha sigut a través de dotzenes d'assemblees locals escampades arreu dels Països Catalans. Maulets va ser el corcó de bastants ajuntaments que no sabien com desfer-se d'aquells activistes omnipresents. Militants que combinaven una certa agressivitat contra les institucions amb una frescor comunicativa ben constatable en els nombrosos cartells i adhesius que van editar. 

Així, durant una bona colla d'anys, les imaginatives campanyes ecologistes i de defensa de la cultura popular s'alternaven amb les habituals referències antirepressives i d'apologia al combat. Aquesta imatgeria maulet tant prolífica ha format part de la socialització política de milers de joves catalans. L'independentisme, avui majoritari, deu molt a la feina de base que al llarg dels anys han fet organitzacions com la que aquesta setmana s'ha refundat.

Els tres palaus criden independència

Fa pocs dies s'han succeït uns fets que fins fa poc temps serien excepcionals però que ja comencen a ser normals. Es tracta de concentracions de tipus cultural i esportiu, no pas polític, que acaben amb la pràctica totalitat del públic cridant "Independència" a una sola veu. Casualitat? Tendència?
En pocs dies "Tres Palaus" representatius de la societat catalana han marcat el camí. El divendres 8 de juny en el concert de les "Les nostres cançons contra la Sida" va ser al Palau Sant Jordi. Tal i com es pot veure en aquest vídeo, després de la vibrant actuació de Llach, Guardiola i Pérez Cruz interpretant "Ara mateix" de Martí i Pol, el Palau en ple va esclatar: "Independència".

El dijous següent va ser el torn del Palau de la Música en l'acte més seriós d'Òmnium, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Després del cant dels Segadors interpretat pel públic i l'escolania de Montserrat que homenatjava el pare Massot, tot el Palau va cridar "Independència". Habitual en un acte d'Òmnium... ? No! En actes polítics d'Òmnium ja havia passat però mai abans en la solemnitat del lliurament del Premi d'Honor."

Finalment el Palau Blaugrana, a la final de la Lliga Endesa de bàsquet el 16 de juny. En acabar el partit, tot el Palau Blaugrana sencer, no només la grada jove, va retronar "Independència". No era un partit de la selecció catalana, on ja és normal fer-ho, sinó un partit del Barça i retransmès per Televisión Española en directe. Són tres palaus importants per Catalunya, ara caldrà veure si el clam del poble és escoltat en el Palau més important del país: el de la Generalitat.

Seguim buscant l'herència del PSAN arreu del país!

Continuem la ronda de presentacions. A cada una d'elles apareixen antics membres del PSAN, el partit que desperta passions!. Herència ben repartida n'estem trobant a ICV, ERC, PSAN, CUP... El llibre i la tesi estan tancats... però cada dia m'aporten noves dades, anècdotes i interpretacions!

A Sant Boi, vaig presentar el llibre amb l'Enric Garcia a la secció local d'ERC. L'Enric, antic membre del PSAN i l'MDT, que va ser regidor durant 8 anys per ERC a Sant Boi, ens va explicar la vivència d'una de les cèl·lules del PSAN, on hi coincidia un obrer del metall com ell mateix, amb intel·lectuals com la poetessa Maria Mercè Marçal Marçal que havia residit a la població. El "Pla de Llobregat", amb presència important també a Gavà i  El Prat, va ser una comarca de forta implantació. La "marxa del Llobregat" va aparèixer també a la conversa.

La següent presentació va ser a l'Espai Vilaweb de Barcelona i  la van organitzar el hereus directes: el PSAN. Tot i que no els fa gaire gràcia el títol del llibre (El PSAN és ben viu!) estan ben contents amb el debat que genera. Van ser a la taula Sofia Lozano, Salvador Balcells i el dirigent del PSAN Josep Guia que em va convidar a presentar el llibre properament a València. Guia va defensar l'estratègia de "Front Patriòtic" que el PSAN defensa des de 1986 i el suport actual a Solidaritat. A primera fila l'amfitrió Vicent Partal que havia militat també al PSAN a València. De l'acte en podeu veure aquest vídeo resum elaborat per VilawebTV. Si heu de comprar el llibre a Barcelona, un dels millors llocs per fer-ho és a l'Espai Vilaweb, que ha obert recentment una botiga a les tardes amb llibres i productes de la terra.

A Sant Cugat, em va presentar en Guim Pros, ànima del Terra Dolça i regidor de la CUP. Entre els assistents, representació de totes les ànimes de l'independentisme. Des d'una militant fundadora del PSAN, que havia passat pel FNC i posteriorment pel PSUC, fins a una persona gran, acabada de convertir-se a l'independentisme gràcies a l'enuig amb el PP i no pas a la feina feta pels independentistes!. Bon debat sobre la presència del PSAN en el moviment obrer i sobre els antecedents republicans del socialisme independentista. Podeu escoltar uns àudios de l'entrevista que em va fer Cugat.cat sobre la significació del PSAN.

#novullpagar: Preparant el dia D

La campanya #novullpagar la promou el català emprenyat que espontàniament i amb l'ajuda de xarxes socials es planta. Com les consultes, no és fruit de cap decisió premeditada en un full de ruta. És original, en això el catalanisme darrerament està molt fi.

Els partits s'hi apunten i entre els ciutadans i les xarxes socials, la decisiva complicitat de mitja dotzena d'actius diaris digitals independentistes.

D'entrada el #novullpagar pot semblar insolidari, no vull pagar el meu estat del benestar, no vull pagar les prestacions. Algú podria interpretar com una crida ultraegoista a no pagar en la línia de demanar un estat menys intervencionista. També pot semblar que, més que un enfrontament al centralisme espanyol, és un conflicte intern entre catalans, entre les classes populars i el govern de CiU, proper a La Caixa i Abertis. I que els espanyols se'n en riguin. El govern molt incòmode, només falta que una de les úniques multinacionals catalanes amb èxit mundial sigui ridiculitzada pel seu propi poble.

Però el #novullpagar té grans virtuts. La primera és que marca agenda. La xifra del percentatge d'autopistes de pagament per comunitats autònomes és avui coneguda per tothom. Les xifres de l'espoli es difonen en un exercici de sana transparència, que fa sumar adeptes a la causa sobiranista. El més interessant és que apreta al govern. L'incomoda, sí, perquè li crea un problema, ja que no pot tolerar que la gent passi sense pagar incomplint la llei. Però davant els dubtes de si el poble seguirà una transició nacional amb esquinçament de la legalitat espanyola, està senyalant que ja hi ha milers de valents preparats.

La principal virtut està en la gimnàstica independentista. Quan s'acosti el dia de la independència, potser serà a partir d'una insubmissió fiscal col·lectiva impulsada pel govern català. Aleshores hi haurà catalans (com avui els treballadors de peatges) que veuran perdre els seus privilegis, i hi haurà tensions. També una majoria voldrà la independència però tindrà por de fer el pas. Seran  com els conductors que tot i estar en contra dels peatges, ahir van pagar "per si de cas"  tot i mostrar-se més o menys comprensius amb les cues que van patir.

El dia D demanarà d'una part de la ciutadania, actituds fermes i valentes. Passar un peatge i exposar-se a una multa serà poc comparat amb el què toqui fer aquell dia. Però és un primer pas, qualitativament més arriscat que votar en una consulta cívica. El poble dóna senyals que està preparat. El govern, lògicament incomodat. Però pren nota, i és bo que la prengui. I tant que és bo.