Publicat a l'observatori de l'Estatut - 06.05.2009
Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.
Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.
No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.
dijous, 7 de maig del 2009
dimecres, 6 de maig del 2009
No oblidem marcar la casella del 0,7% de l'RPF
No cal pagar un euro més i moltes entitats d'acció social podran desenvolupar tasques de suport als més desafavorits.
Més info a xarxanet.org
Cada generació una Constitució
Publicat a l'Observatori de l'Estatut (6/5/2009)
Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.
Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.
No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.
Per tal que els sistemes polítics democràtics gaudeixin d’una bona salut, és important que cada generació tingui l’oportunitat de votar la principal norma que regula el propi règim polític. L’estat de dret es basa en el principi de jerarquia i en la submissió de totes les normes a una de principal. És per això, que cap de les lleis que es facin pot contradir la Constitució, la mare de totes les lleis.
Els catalans, ara fa trenta anys, van votar favorablement la Constitució i, un any més tard, l’Estatut d’autonomia. Ha passat una generació, s’ha renovat la meitat del cos electoral i els catalans han tornat a votar un Estatut d’autonomia. Sembla possible que el Tribunal Constitucional retalli alguns articles d’aquest nou Estatut, argumentant precisament que contradiuen la Constitució. No entro a discutir la composició del Tribunal i ni la seva ideologia esbiaixada, ja que ja ho han fet altres persones d’aquest Observatori. Però sí que voldria preguntar-me fins a quin punt aquesta llei votada ara fa 30 anys té legitimitat avui. Aleshores, els catalans van votar amb una majoria molt confortable una Constitució que segellava el franquisme i que, per a molts, semblava que era la única opció per començar un nou camí democràtic. Com ja s’ha dit en nombroses ocasions, aquell 6 de desembre de l’any 1978 calia triar entre l’actual Constitució o el retorn a la tenebrosa dictadura franquista. Semblava fàcil triar. La papereta de la República Catalana en aquell referèndum ni tan sols es va arribar a imprimir.
No seria lògic, doncs, tornar a posar a votació la Constitució? Som molts els que tenim curiositat per saber què votarien avui centenars de milers de catalans davant de la “pàtria comuna i indivisible” que proclama l’article 2 de la Constitució i que anul·la el “dret a decidir”, o davant de la perpetuació de la Corona en ple segle XXI. No dubto que la Constitució podria tornar a treure un aprovat al conjunt de l’Estat, però sembla cada cop més difícil que un percentatge significatiu del cos electoral català donés suport avui, tal com han anat les coses i s’ha desenvolupat l’Estat de les autonomies, a aquest text constitucional.
diumenge, 3 de maig del 2009
cap on va el diari AVUI?
El passat 2 d'abril, en el marc dels dijous de l'Òmnium, vaig presentar la conversa amb Toni Cruanyes, actual director del diari AVUI. Vegeu un tast del debat que vem tenir sobre el futur de l'AVUI i de la premsa en català.
diumenge, 26 d’abril del 2009
divendres, 24 d’abril del 2009
Tres idees força de Carretero
La proposta de Carretero de fa uns dies apuntava tres idees força: la independència unilateral, el fet de no entrar a cap govern que no la defensés i la creació d’una candidatura d’ampli espectre sota aquests principis.
En primer lloc, cal dir que la “independència unilateral” no és novetat en el món d’ERC. No seria aquest un motiu prou sòlid per fomentar una escissió. ERC mai ha renunciat a la independència unilateral i en aquest sentit, no crec que l’impuls d’una llei de consultes s’hagi d’entendre com una renúncia a la unilateralitat. Com si els dirigents d’ERC no sabessin el que costa canviar la Constitució. Potser dins del món de CiU, aquesta proposta pot semblar trencadora però no pas en els entorns republicans.
Si que té pes la segona idea forta, és a dir la negativa a entrar al govern si no és per a proclamar la independència. És aquí on hi ha la diferencia abismal entre el projecte actual d’ERC i el de Carretero. No es tracta d’una critica al tripartit o concretament al poc èpic segon tripartit, sinó al concepte de pacte en general, per tant també crític amb un possible govern ERC- CiU que no proclamés la independència. La gran pregunta és si la bossa de votants descontents d’ERC, on incloem electors desmotivats i també exvotants emprenyats, es poden sentir atrets per aquesta proposta. Donar per entès que la majoria dels descontents amb ERC estan d’acord en deixar el govern de la Generalitat a mans de forces nacionalment més toves en cas de no obtenir una improbable majoria, no deixa de ser una hipòtesi.
Finalment, el tercer concepte que utilitza Carretero és el de “candidatura d’ampli espectre”. La part més fàcil de dir i la més difícil de concretar. Per a fer una candidatura, a part d’un espai polític verge i una estratègia, són necessaris líders, quadres i electors. En què pensa Carretero? En una coalició ERC-CIU?, a liderar minúsculs grups de la galàxia independentista que només es representen a ells mateixos tot i el soroll que puguin fer a la xarxa?, o més aviat a llençar una opa directa al sobiranisme creixent a CDC?
Publicat a Tribuna Catalana el 24 d'abril de 2009
En primer lloc, cal dir que la “independència unilateral” no és novetat en el món d’ERC. No seria aquest un motiu prou sòlid per fomentar una escissió. ERC mai ha renunciat a la independència unilateral i en aquest sentit, no crec que l’impuls d’una llei de consultes s’hagi d’entendre com una renúncia a la unilateralitat. Com si els dirigents d’ERC no sabessin el que costa canviar la Constitució. Potser dins del món de CiU, aquesta proposta pot semblar trencadora però no pas en els entorns republicans.
Si que té pes la segona idea forta, és a dir la negativa a entrar al govern si no és per a proclamar la independència. És aquí on hi ha la diferencia abismal entre el projecte actual d’ERC i el de Carretero. No es tracta d’una critica al tripartit o concretament al poc èpic segon tripartit, sinó al concepte de pacte en general, per tant també crític amb un possible govern ERC- CiU que no proclamés la independència. La gran pregunta és si la bossa de votants descontents d’ERC, on incloem electors desmotivats i també exvotants emprenyats, es poden sentir atrets per aquesta proposta. Donar per entès que la majoria dels descontents amb ERC estan d’acord en deixar el govern de la Generalitat a mans de forces nacionalment més toves en cas de no obtenir una improbable majoria, no deixa de ser una hipòtesi.
Finalment, el tercer concepte que utilitza Carretero és el de “candidatura d’ampli espectre”. La part més fàcil de dir i la més difícil de concretar. Per a fer una candidatura, a part d’un espai polític verge i una estratègia, són necessaris líders, quadres i electors. En què pensa Carretero? En una coalició ERC-CIU?, a liderar minúsculs grups de la galàxia independentista que només es representen a ells mateixos tot i el soroll que puguin fer a la xarxa?, o més aviat a llençar una opa directa al sobiranisme creixent a CDC?
Publicat a Tribuna Catalana el 24 d'abril de 2009
divendres, 17 d’abril del 2009
dimecres, 1 d’abril del 2009
Jaume López defensa el "dret a decidir"
El darrer "dijous" que vaig presentar, (26/03/09) vem gaudir a l'Òmnium d'una clarivident aposta del professor Jaume López pel Dret a Decidir com a instrument útil per avançar cap a la independència. En el video només veureu una petita mostra del que van ser dues hores d'aclarir conceptes, afinar estratègies i un ric debat amb els assistents. Aposta per la radicalitat democràtica del cos electoral català, deixant enrere conceptes com "autodeterminació" o identitats culturals tancades que ni són entesos a l'exterior ni ajuden a sumar a l'interior.
dijous, 26 de març del 2009
Congrés del 3r sector social minut a minut
Podeu seguir des d'aquest enllaç el Segon Congrés del Tercer Sector Social que se celebra a l'Hospitalet el 26 i 27 de març, des del twitter dels assistents.
Més informació a www.xarxanet.org
dimecres, 25 de març del 2009
Video resum acte dels fundadors del PSAN
Aquest és el resum de l'acte celebrat a la seu nacional d'Òmnium el passat dijous 12 de març.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)