Manifestacions massives a Barcelona (1)

Sense cap pretensió científica, però basant-me en aquella fantàstica tècnica d’investigació anomenada “observació participant", analitzo com van avançar cinc grans manifestacions realitzades a Barcelona la darrera dècada. Les he agrupat en 3 models tenint en compte la semblança del recorregut, el nombre d’assistents i la facilitat que van tenir per avançar.

a) Model CAMP PER CÓRRER. Dret a Decidir (18/02/2006). De la plaça d’Espanya fins la plaça Catalunya per la Gran Via. Gran acumulació de gent a la sortida però la capçalera comença a caminar ràpidament sense cap obstacle. Els manifestants ocupen els carrils centrals de la Gran Via, els laterals i les voreres. Tot i que la cua tarda una mica a sortir, és la única de les cinc manifestacions on tothom pot arribar tranquil•lament a al final.

b) Model EMBUT DE VIA LAIETANA. Contra l’Europa del Capital (16/03 2002) i Dret a decidir infraestructures (1/12/2007). Es convoca a la plaça Catalunya i es baixa per Via Laietana, després una gira a la dreta i l’altra per l’esquerra. En els dos casos la marxa baixa ràpidament per Via Laietana i molta gent s’hi incorpora per plaça Urquinaona, avançant els blocs de partits i organitzacions que queden atrapats al carrer Fontanella. En ser la Via Laietana relativament estreta (comparat amb Pg. de Gràcia, Gran Via o Pg. Sant Joan), la majoria dels blocs amb pancarta hauran d’estar molta estona aturats esperant. En el cas de la marxa antiglobalització no podran desfilar degut a incidents a Pla de Palau. En el cas de la marxa sobiranista, després d’una llarguíssima espera, podrà acabar tothom el recorregut.  

c) Model COL•LAPSE TOTAL. No a la Guerra (15/02/2003) i Som una nació - Nosaltres Decidim (10/07/2010). Convoquen al Pg. de Gràcia fins plaça Tetuán, per Gran Via. Són dues “manis-monstre” amb desenvolupament també molt semblant. La massa col•lapsa el recorregut abans de començar (carrils centrals, voreres i laterals) i la capçalera no pot avançar. Gairebé totes les pancartes que s’han col•locat al Pg. de Gràcia no es poden moure fins que decideixen plegar després d’hores. Tot i la llarga espera força manifestants aconsegueixen completar el recorregut baixant lentament pels laterals del Pg. de Gràcia o per carrers paral•lels fins a la cruïlla amb Gran Via. En canvi els partits i organitzacions, situades al tronc central del Passeig amb pancartes pròpies, queden immobilitzats tota l’estona.

Al proper post, les interpretacions!