Diputacions catalanes: les últimes eleccions

04/04/2007 · Roger Buch, politòleg
Segons l’article 91.3 del nou Estatut, els Consells de Vegueria han de substituir a les Diputacions. Així, si l’Estatut es desplega tal com està previst, aquestes haurien de ser les darreres eleccions per elegir les quatre diputacions catalanes. Les diputacions, tot i el seu important pressupost, són les grans desconegudes de les eleccions locals. A partir dels resultats de les eleccions municipals es sumen els vots per elegir els membres de les diputacions. És per aquest motiu que els grans partits busquen apadrinar llistes d’independents en municipis encara que no surti el nom del propi partit. D’aquesta manera, els vots per aquestes llistes d’independents comptaran en el recompte d’aquell partit judicial per a la seva formació i també, per a l’elecció dels consellers comarcals. A Catalunya tant ERC com el PSC i ICV han creat les seves marques paral·leles per poder presentar-se en el màxim nombre de municipis.

Tal i com marca la Llei Orgànica de Règim Electoral Central els diputats s’elegiran a través dels partits judicials. Aquest fet genera algunes paradoxes, com el fet que la majoria de circumscripcions electorals tenen molt pocs diputats, en alguns casos només un. D’aquesta manera estem més a prop d’un sistema electoral de tipus majoritari que no pas d’un de teòricament proporcional. En el cas de Barcelona, els partits judicials de Vic, Manresa, Arenys de Mar, Vilanova i Berga només elegeixen un diputat provincial. En les eleccions a la Diputació de Barcelona de 2003 podem veure com el PSC, que a les eleccions al Parlament surt perjudicat en el repartiment d’escons, es troba en una situació inversa. Els socialistes obtingueren el 37,4% dels vots que els donaren 24 diputats (47,1 %) i en l’altre extrem ERC, amb el 12,3% dels vots només obtingué 2 diputats (el 3,9%). Serà interessant tenir presents aquestes dades quan aquests dos partits reclamin una llei electoral catalana cent per cent proporcional i, sobretot, quan hagin pactar el sistema electoral per als Consells de Vegueria.

Analitzant els resultats de les eleccions de 2003 a Barcelona, es pot observar que, en molts dels partits judicials, un augment de candidatures o un petit canvi en la participació pot afectar de manera rellevant el repartiment de diputats. Així, per exemple, en el partit judicial de Terrassa, l’últim diputat a assignar, dels quatre que tenia, seguint la Llei d’Hondt va anar a parar a ICV, quan per molt pocs vots hauria pogut obtenir-lo ERC o el PP, que es van quedar sense, o també a CiU que hauria sumat el segon. Una altra paradoxa podria donar-se a Vilafranca del Penedès, on el fet que ICV es presenti la capital de l’Alt Penedès fora de la llista del PSC, com sí que ho feu l’any 2003, podria provocar que l’únic diputat del partit judicial de Vilafranca anés a parar a CiU, que es va quedar en aquella ocasió a només 2.000 vots dels socialistes. En definitiva: el fet que hi hagi circumscripcions electorals tant petites genera una desproporcionalitat més alta que la que es dóna en altres tipus de convocatòries.

En tot cas, caldrà veure quin serà el sistema electoral per elegir els probablement set Consells de Vegueria. Això sí, només tindrem Consells de Vegueria si es compta amb l’impuls legislatiu necessari del Parlament, amb el permís del Tribunal Constitucional i també amb l’aval de les Corts Generals espanyoles, que tenen la competència per canviar els límits provincials.