Maulets, punt final

Publicat a Tribuna Catalana, 4/7/2012. 

Recentment s'ha anunciat la creació de l'organització juvenil Arran, fruit de la fusió, després d'un llarg procés de confluència, de Maulets i la CAJEI. Aquest fet, de retruc, suposa la desaparició de Maulets, organització que durant vint-i-cinc anys ha escrit moltes pàgines de la història de l'independentisme català.

Maulets va néixer a finals dels 80 a redós de la fracció de l'MDT controlada pel PSAN i en els primers anys va fer pinya amb el projecte Catalunya Lliure. Quan aquest es va dissoldre, Maulets va desfer-se de la tutela del PSAN i va continuar com a organització juvenil.  Durant molts anys quan els joves es feien grans i abandonaven Maulets, no tenien cap organització de referència on afiliar-se.  

El mèrit de Maulets, que va fusionar-se amb les JIR el 1998, rau en haver pogut mantenir-se molt de temps sense referent adult. Després de la llarga travessa del desert, provocada per les escissions dels 80 i per les fuges cap a ERC, Maulets es va anar trobant que dins l'espai de l'Esquerra Independentista (o independentisme revolucionari) s'anaven consolidant altres organitzacions. Així, en els darrers anys, molts maulets dels 90 i 2000 són avui les ànimes de la CUP als seus municipis.

Durant la seva trajectòria l'organització juvenil ha estat un referent important de l'independentisme i ho ha sigut a través de dotzenes d'assemblees locals escampades arreu dels Països Catalans. Maulets va ser el corcó de bastants ajuntaments que no sabien com desfer-se d'aquells activistes omnipresents. Militants que combinaven una certa agressivitat contra les institucions amb una frescor comunicativa ben constatable en els nombrosos cartells i adhesius que van editar. 

Així, durant una bona colla d'anys, les imaginatives campanyes ecologistes i de defensa de la cultura popular s'alternaven amb les habituals referències antirepressives i d'apologia al combat. Aquesta imatgeria maulet tant prolífica ha format part de la socialització política de milers de joves catalans. L'independentisme, avui majoritari, deu molt a la feina de base que al llarg dels anys han fet organitzacions com la que aquesta setmana s'ha refundat.

Els tres palaus criden independència

Fa pocs dies s'han succeït uns fets que fins fa poc temps serien excepcionals però que ja comencen a ser normals. Es tracta de concentracions de tipus cultural i esportiu, no pas polític, que acaben amb la pràctica totalitat del públic cridant "Independència" a una sola veu. Casualitat? Tendència?
En pocs dies "Tres Palaus" representatius de la societat catalana han marcat el camí. El divendres 8 de juny en el concert de les "Les nostres cançons contra la Sida" va ser al Palau Sant Jordi. Tal i com es pot veure en aquest vídeo, després de la vibrant actuació de Llach, Guardiola i Pérez Cruz interpretant "Ara mateix" de Martí i Pol, el Palau en ple va esclatar: "Independència".

El dijous següent va ser el torn del Palau de la Música en l'acte més seriós d'Òmnium, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Després del cant dels Segadors interpretat pel públic i l'escolania de Montserrat que homenatjava el pare Massot, tot el Palau va cridar "Independència". Habitual en un acte d'Òmnium... ? No! En actes polítics d'Òmnium ja havia passat però mai abans en la solemnitat del lliurament del Premi d'Honor."

Finalment el Palau Blaugrana, a la final de la Lliga Endesa de bàsquet el 16 de juny. En acabar el partit, tot el Palau Blaugrana sencer, no només la grada jove, va retronar "Independència". No era un partit de la selecció catalana, on ja és normal fer-ho, sinó un partit del Barça i retransmès per Televisión Española en directe. Són tres palaus importants per Catalunya, ara caldrà veure si el clam del poble és escoltat en el Palau més important del país: el de la Generalitat.

Seguim buscant l'herència del PSAN arreu del país!

Continuem la ronda de presentacions. A cada una d'elles apareixen antics membres del PSAN, el partit que desperta passions!. Herència ben repartida n'estem trobant a ICV, ERC, PSAN, CUP... El llibre i la tesi estan tancats... però cada dia m'aporten noves dades, anècdotes i interpretacions!

A Sant Boi, vaig presentar el llibre amb l'Enric Garcia a la secció local d'ERC. L'Enric, antic membre del PSAN i l'MDT, que va ser regidor durant 8 anys per ERC a Sant Boi, ens va explicar la vivència d'una de les cèl·lules del PSAN, on hi coincidia un obrer del metall com ell mateix, amb intel·lectuals com la poetessa Maria Mercè Marçal Marçal que havia residit a la població. El "Pla de Llobregat", amb presència important també a Gavà i  El Prat, va ser una comarca de forta implantació. La "marxa del Llobregat" va aparèixer també a la conversa.

La següent presentació va ser a l'Espai Vilaweb de Barcelona i  la van organitzar el hereus directes: el PSAN. Tot i que no els fa gaire gràcia el títol del llibre (El PSAN és ben viu!) estan ben contents amb el debat que genera. Van ser a la taula Sofia Lozano, Salvador Balcells i el dirigent del PSAN Josep Guia que em va convidar a presentar el llibre properament a València. Guia va defensar l'estratègia de "Front Patriòtic" que el PSAN defensa des de 1986 i el suport actual a Solidaritat. A primera fila l'amfitrió Vicent Partal que havia militat també al PSAN a València. De l'acte en podeu veure aquest vídeo resum elaborat per VilawebTV. Si heu de comprar el llibre a Barcelona, un dels millors llocs per fer-ho és a l'Espai Vilaweb, que ha obert recentment una botiga a les tardes amb llibres i productes de la terra.

A Sant Cugat, em va presentar en Guim Pros, ànima del Terra Dolça i regidor de la CUP. Entre els assistents, representació de totes les ànimes de l'independentisme. Des d'una militant fundadora del PSAN, que havia passat pel FNC i posteriorment pel PSUC, fins a una persona gran, acabada de convertir-se a l'independentisme gràcies a l'enuig amb el PP i no pas a la feina feta pels independentistes!. Bon debat sobre la presència del PSAN en el moviment obrer i sobre els antecedents republicans del socialisme independentista. Podeu escoltar uns àudios de l'entrevista que em va fer Cugat.cat sobre la significació del PSAN.

#novullpagar: Preparant el dia D

La campanya #novullpagar la promou el català emprenyat que espontàniament i amb l'ajuda de xarxes socials es planta. Com les consultes, no és fruit de cap decisió premeditada en un full de ruta. És original, en això el catalanisme darrerament està molt fi.

Els partits s'hi apunten i entre els ciutadans i les xarxes socials, la decisiva complicitat de mitja dotzena d'actius diaris digitals independentistes.

D'entrada el #novullpagar pot semblar insolidari, no vull pagar el meu estat del benestar, no vull pagar les prestacions. Algú podria interpretar com una crida ultraegoista a no pagar en la línia de demanar un estat menys intervencionista. També pot semblar que, més que un enfrontament al centralisme espanyol, és un conflicte intern entre catalans, entre les classes populars i el govern de CiU, proper a La Caixa i Abertis. I que els espanyols se'n en riguin. El govern molt incòmode, només falta que una de les úniques multinacionals catalanes amb èxit mundial sigui ridiculitzada pel seu propi poble.

Però el #novullpagar té grans virtuts. La primera és que marca agenda. La xifra del percentatge d'autopistes de pagament per comunitats autònomes és avui coneguda per tothom. Les xifres de l'espoli es difonen en un exercici de sana transparència, que fa sumar adeptes a la causa sobiranista. El més interessant és que apreta al govern. L'incomoda, sí, perquè li crea un problema, ja que no pot tolerar que la gent passi sense pagar incomplint la llei. Però davant els dubtes de si el poble seguirà una transició nacional amb esquinçament de la legalitat espanyola, està senyalant que ja hi ha milers de valents preparats.

La principal virtut està en la gimnàstica independentista. Quan s'acosti el dia de la independència, potser serà a partir d'una insubmissió fiscal col·lectiva impulsada pel govern català. Aleshores hi haurà catalans (com avui els treballadors de peatges) que veuran perdre els seus privilegis, i hi haurà tensions. També una majoria voldrà la independència però tindrà por de fer el pas. Seran  com els conductors que tot i estar en contra dels peatges, ahir van pagar "per si de cas"  tot i mostrar-se més o menys comprensius amb les cues que van patir.

El dia D demanarà d'una part de la ciutadania, actituds fermes i valentes. Passar un peatge i exposar-se a una multa serà poc comparat amb el què toqui fer aquell dia. Però és un primer pas, qualitativament més arriscat que votar en una consulta cívica. El poble dóna senyals que està preparat. El govern, lògicament incomodat. Però pren nota, i és bo que la prengui. I tant que és bo.

Setmana intensa!

Fotografia: www.directe.cat

Dilluns passat va ser un Sant Jordi intens. Signatures de llibre a amics, coneguts i també a molts exPSAN i altres "companys de viatge". Molta gent que va tenir a amics del PSAN o que va col·laborar en organitzacions properes com la JSAN, Catalunya Lliure o altres. El moment més emotiu de la jornada va ser quan un home es va quedar aturat davant la parada mirant fixament el llibre. Havia pujat de Castelló per viure el Sant Jordi a Barcelona i va descobrir el llibre que parlava del partit on havia militat de jove!

Dimecres vaig presentar el llibre a L'oracle de Catalunya Ràdio  que condueix Xavier Grasset. Entre els tertulians hi havia en Vidal Vidal que havia estat al PSAN i que va explicar molt bé el que havia significat per ell l'estada al partit. Aquí podeu escoltar l'àudio d'una tertúlia que va començar amb el PSAN i va acabar parlant del Barça i el Chelsea... El Madrid encara no havia jugat. Han seleccionat el minut d'or de la tertúlia sobre el tema de la relació entre el PSAN i el tripartit entre en Vidal Vidal i jo mateix.

Finalment dijous vaig tornar a la UAB a la Facultat de Polítiques i Sociologia on fa molts anys va començar la recerca sobre el PSAN. En el marc de l'assignatura "Política Espanyola" de segon curs, vaig fer una conferència sobre el PSAN i l'espai polític de l'esquerra independentista, que va ser seguida i debatuda amb molt interès pels estudiants. Puc assegurar que després de DUES HORES seguides de classe, ningú es va aixecar de la cadira!

Pel que fa a presentacions, hem confirmat nova data per Sant Cugat (24 de maig) i aviat tindrem alguna data més pel Baix Llobregat i el Garraf.

Signatures #PSANJordi

Ja arriba Sant Jordi! si esteu pel centre de Barcelona podeu venir a saludar-me. Estaré signant "L'herència del PSAN" a :


12-13 h. - Editorial Base/Agència BlaNZ. Rambla de Catalunya 120
13-14 h. - Grup del Llibre. C/ Canuda amb Pl. Vila de Madrid
14-15 h. - ERC. Rambla Canaletes
16-17 h. - Òmnium. Rambla Catalunya entre Gran Via i Diputació


I durant tot el dia seguiment del llibre a través del hashtag #PSANJordi

Resum de la presentació Fundació Irla

Els companys de Tribuna.tv van venir a la presentació d'ahir a la Fundació Irla i en van gravar la primera part. En el vídeo apareix resumida la meva intervenció i la del crític de cinema Josep Ma López Llaví. Posteriorment van intervenir Josep Bargalló i Josep Huguet. L'acte va significar el retrobament de molts antics militant del PSAN que han seguit trajectòries diverses. La reflexió sobre la significació i l'empremta del PSAN van entrellaçar-se amb els records i anècdotes viscudes. El que està clar és que el clar és que el partit va marcar, i molt, a totes les persones que hi van passar.

Algunes de les piulades que es van fer durant l'acte reflecteixen els moments més interessants de les intervencions. Les podeu consultar en aquest document.

Presentació Dijous 19 a Barcelona

Dijous vinent es farà una presentació del llibre a Barcelona amb uns convidats molt especials. Tres antics militants del PSAN dels anys 70 que han seguit trajectòries semblants. Nacionalistes d'Esquerra i finalment a ERC i a ICV, tenint alguns d'ells càrrecs molt importants al govern de la Generalitat.

L'acte és organitzar per la Fundació Josep Irla i es farà al seu auditori. Us esperem a tots!

Màrius Serra recomana L'herència del PSAN

A partir del minut 5.00 (Lecturàlia-Matins de Catalunya Ràdio 4/4/12) en aquest enllaç

Cap a una final de Champions Barça - Madrid

Publicat a Tribuna Catalana 4/4/2012. Ahir el Futbol Club Barcelona es va classificar per les semifinals de la Lliga de Campions. Avui ho farà el Real Madrid. Hi ha força possibilitats, que la final d'enguany, que s'ha de celebrar a Munich, sigui entre aquests dos clubs.

Un clàssic domèstic en escenari internacional pensaran alguns. La possibilitat d'aquesta final espanta a molts culers. El munt de nervis previs al partit serien massa difícils de pair per una bona part de la culerada. Per a molts la probabilitat d'humiliar l'etern rival queda eclipsada per la por a la derrota.

Però aquest partit, pel que té d'excepcional, tindria un efecte importantíssim per visibilitzar el fet nacional català. Milions d'espectadors d'arreu del món  esperarien trobar una aferrissada rivalitat local entre dos ciutats importants d'un mateix país. La capital política contra la capital econòmica. Però no és el cas, en realitat seria la constatació d'un enfrontament nacional. En una banda senyeres i estelades. És sabut que quan l'afició culer viatja per Europa, el símbols de catalanitat creixent ostensiblement. A l'altra banda no trobaríem banderes de la Comunitat de Madrid sinó d'Espanya

No un enfrontament entre regions d'un país, sinó entre la metròpoli i la colònia que vol marxar. Potser aquest enfrontament no és finalment possible i insistim que molts culers el temen, ja que saben que a un sol partit el Madrid és molt perillós. Però tot i el risc esportiu, aquesta final esdevindria molt probablement la visualització internacional més important de la història del  conflicte entre Catalunya i Espanya.  L'any passat el partit va ser vist en directe per vora 100 milions d'espectadors. El Bayern i el Chelsea tindran la paraula.