 |
| Estelades a Barcelona - Horta-Guinardó |
Acabo d’escriure “
100 motius per ser independentista” (Cossetània) on apareixen motius de tot tipus a favor de la plena llibertat de Catalunya. Tot i que els motius estan barrejats, fins al punt que el llibre es pot llegir començant pel final, la majoria es podrien agrupar en tres grans blocs.
El primer bloc el formen els motius nacionals, culturals, històrics i lingüístics. Són motius relacionats amb el fet que la cultura catalana hi sortirà guanyant tenint un estat propi. Un estat que defensi la llengua i la cultura catalana i que doni a la nació catalana un marc d’autogovern en el marc dels estats mundials, no subordinat a cap altre.
El segon bloc dels motius està format per tots aquells beneficis pràctics que tindrem una vegada siguem independents. Parlem de què farem amb els 16.000 milions d’euros de l’espoli fiscal però també, i molt, de tots aquells beneficis que tindrem en deixar de ser perjudicats per un Estat que legislatura rere legislatura demostra que no defensa els nostres interessos. Corredor mediterrani, aeroport al servei del país, polítiques per afavorir l’economia productiva i, sobretot, moltes més possibilitat per desenvolupar un estat del benestar potent amb garantia plena de drets socials. Aquests motius són claus ja que demostren que la independència beneficiarà a la immensa majoria dels catalans, parlin la llengua que parlin o se sentin més o menys catalans.
El tercer gran bloc de motius el formen aquells que en diem d’oportunitat. La nova República es comença de zero i per tant és una oportunitat única per fer les coses diferents i fer-les molt millor . Oportunitat de tenir un model d’estat republicà, amb corrupció zero, amb un sistema judicial modern amb autèntica separació de poders i una democràcia d’alta intensitat. Són motius d’esperança, molt importants perquè generen la il·lusió de construir entre tots alguna cosa important, de ser protagonistes del nostre futur.
I quins són els motius sobre els que cal posar més èmfasi d’aquí fins al 27 de setembre? Doncs clarament els del segon i el tercer bloc. És que els motius “nacionals” no són importants? Ho són molt ja que si no fóssim una nació no demanaríem la independència, sinó només un tracte just. Però resulta que la part de la població amb un sentiment d’identitat nacional “només català” ja està plenament convençuda de les bondats de la independència. Hi ha una part de la població catalana que vol continuar sent espanyola fins i tot perdent diners i que sempre votarà contra la independència. Però hi ha una altra part que només s’apuntarà a la independència si el projecte de República que oferim és prou atractiu. I és aquí on cal posar tot l’èmfasi fins el 27S: en dibuixar una República amb continguts que sigui atractiva per a la majoria de la població. Canvis socials i democràtics anhelats per la majoria però que no són possibles amb la simple gestió d’una autonomia intervinguda per la Corona d’Espanya. Dibuixem la República i guanyarem la llibertat!
